En aquesta entrada, explicaré un viatge molt important, que va marcar en mi, un abans i un després. Auschwitz (Polònia), un dels camps de concentració nazi, més gran, on més morts i atrocitats es van cometre.
De Cracòvia, ens vam dirigir amb cotxe fins a la ciutat d'Auschwitz, actualment anomenada
Oświęcim. La sensació d'entrar a dins, travessant les portes de ferro on posava escrit El treball us farà lliures (En Alemany), i que havien conduït a una mort segura, fa només aproximadament 80 anys, va ser de tristesa, angunia i ràbia. Però tan sols era el principi, cada cosa que anava veient era més impactant. Els Pavellons ara eren museus, que mantenien la seva forma inicial, on explicaven les atrocitats que s'havien fet, la vida humana de les persones que hi havia allà era completament insignificant i tots eren tractats exactament igual, homes, dones, inclús els nens. En una de les sales, hi havia tot d'aparadors de vidre, on en cada un d' ells s'hi podien veure, amuntegats milers de sabates, objectes personals i fins i tot un que estava ple a besar de cabells humans. Tot això eren pertinències de les persones que van morir allà.
En un altre pavelló, a la paret, tot de fotos de persones on hi posava la data en que havien entrat i la data de la seva mort. Molts d' ells només i havien durat 3 mesos. Les condicions, nefastes. Dormien al terra, sense mantes ni abric, menjant únicament pa i aigua, que no podia compensar, de cap de les maneres, les hores i hores que els feien treballar. Vaig entrar en una de les ja famoses cambres de gas, on ens explicaven el que hi passava. Allà, els feien despullar, dient-los que tan sols, era una dutxa desinfectant, perquè no s'alteressin, però tot hi així molts d' ells ja s'avien, que res de bo els esperava. Un cop tots a dins, els tancaven i obrien les aixetes d' on hi sortia el gas que molt lentament els anava matant. En cada un dels llocs que trepitjàvem d'aquell camp ens explicaven coses horroroses, inclús ens van explicar que dels ossos de tota aquella gent morta, en feien sabó per vendre.
Aquest primer grup de pavellons, era Auschwitz I". Amb un petit autobús, ens vam dirigir al segon grup de pavellons. Auschwitz II Birkenau les condicions, encara més terribles, que el primer grup.
Una via de tren, que en aquell temps passava per sota d'una torre de vigilància, conduïa al mig del camp. Allà, el tren hi deixava els passatgers, que pràcticament segur mai més en sortirien. Arribaven de molts altres camps de concentració més petits.
Del cel, en queia cendra, com si de pluja es tractés, era la cendra dels cadàvers. Els pavellons, eren de fusta, construïts per ells mateixos. A dins tot hi estava abarrotat de lliteres sense ni un trist matalàs. El fred, era molt dur. Una estructura de fusta, al mig dels potser 150 pavellons on hi dormia la gent, n'hi havia un que era una comuna, amb només 200 forats per els mils de persones que hi havia allà. Tan sols hi podien tenir accés, un cop al dia i el temps era inferior a 2 minuts. Hi havien moltes cambres de gas, que durant tot el dia s'hi exterminava gent. Els propis presoners, tiraven els cadàvers que sortien de les cambres, a les fosses comunes. Així de terrible va ser l'estada allà, per 1,3 milions de persones, dels quals en van morir 1,1 milions.
És un lloc que recomano moltíssim visitar, per saber de que em set capassos els humans. No us deixarà indiferents.
https://soundcloud.com/user551284845/my-recording-2-1
.jpg)
.jpg)